Pic Posets ( 21 i 22 de Setembre de 2013)
Cap al final de l'estiu, en un cap de setmana amb una meterologia perfecta, hem assolit el cim del Posets de 3375 metres, també anomenat Pico de Llardana.
El primer dia ens acostem al refugi des de Eriste, a la Vall de Benasc. Deixem els cotxes en un espai per aparcar, al final d'una pista que surt del poble.
Som a l'indret anomenat Puente de Espigantosa, on hi ha un salt d'aigua i el riu de l'Aigüeta de Grist baixa embalat i generós. Més amunt la vall s'obre i parem a dinar. El camí s'enfila després de la Palanca de Presentet i en unes quantes llaçades veiem el refugi Angel Orús. Tenim temps fins a l'hora de sopar i la fem petar al balcó. Hem trobat molta gent de baixada i també al refugi, que com nosaltres volen fer el cim l'endemà.
Sortim de fosc, després d'esmorzar. Pugem per la vall de Llardaneta.
Quan sortim a la Pleta ja és de dia. Llavors encarem la Canal fonda, encara amb congestes de neu, però sense dificultat. Quan arribem al coll tenim la Dent de Llardana al davant. L'espectacle dels cims ha començat: el Pic de Las Espadas i la seva llarga cresta fins al corredor Arlaud ens indiquen que encara hem de fer molt camí.
La pujada per la Espalda de Posets és dura i llarga. Ja sembla que arribes a dalt i noi, encara no. Finalment però, l'esforç té la seva recompensa i ens trobem tots al cim.
Fa un dia tant net de núvols que podem contemplar el massís de la Maladeta, amb l'Aneto preciós. Veiem el Perdiguero, el Turbón, Vallibierna...Dinem, ens fem la foto i tirem avall.
Tot i l'esforç baixem bastant rapidament i passem pel refugi per recollir estris que no hem portat fins al cim.
El camí de baixada fins als cotxes es fa una mica llarg. Un cop de nou a Eriste, encara ens queda una mica de temps per celebrar l'èxit del cap de setmana.
El primer dia ens acostem al refugi des de Eriste, a la Vall de Benasc. Deixem els cotxes en un espai per aparcar, al final d'una pista que surt del poble.
Som a l'indret anomenat Puente de Espigantosa, on hi ha un salt d'aigua i el riu de l'Aigüeta de Grist baixa embalat i generós. Més amunt la vall s'obre i parem a dinar. El camí s'enfila després de la Palanca de Presentet i en unes quantes llaçades veiem el refugi Angel Orús. Tenim temps fins a l'hora de sopar i la fem petar al balcó. Hem trobat molta gent de baixada i també al refugi, que com nosaltres volen fer el cim l'endemà.
al refugi |
Sortim de fosc, després d'esmorzar. Pugem per la vall de Llardaneta.
Encarem la Canal Fonda |
Quan sortim a la Pleta ja és de dia. Llavors encarem la Canal fonda, encara amb congestes de neu, però sense dificultat. Quan arribem al coll tenim la Dent de Llardana al davant. L'espectacle dels cims ha començat: el Pic de Las Espadas i la seva llarga cresta fins al corredor Arlaud ens indiquen que encara hem de fer molt camí.
Pujant per la Canal Fonda |
La pujada per la Espalda de Posets és dura i llarga. Ja sembla que arribes a dalt i noi, encara no. Finalment però, l'esforç té la seva recompensa i ens trobem tots al cim.
La Dent de Llardana des de la Espalda de Posets |
La Dent des del Coll |
Fa un dia tant net de núvols que podem contemplar el massís de la Maladeta, amb l'Aneto preciós. Veiem el Perdiguero, el Turbón, Vallibierna...Dinem, ens fem la foto i tirem avall.
Vista cap al Mont Perdut i el Vignemale |
Vista cap a la Maladeta, amb l'Aneto al Mig |
Tot i l'esforç baixem bastant rapidament i passem pel refugi per recollir estris que no hem portat fins al cim.
El camí de baixada fins als cotxes es fa una mica llarg. Un cop de nou a Eriste, encara ens queda una mica de temps per celebrar l'èxit del cap de setmana.
La Espalda de Posets des del cim |
Grup del CCEC al cim del Posets |
Comentaris