Montserrat
SORTIDA A MONTSERRAT
El dia 21 d’abril a les 8.15h vam
sortir una bona cotxarrada cap a Montserrat. Hi vam anar per l’Eix Transversal
i vam trigar una hora. Abans d’arribar al monestir hi ha un pàrquing on es pot
deixar el cotxe i acabar d’arribar a peu fins al monestir. Allà van trobar la
basílica i les dependències monacals i, per altra banda, apartaments que
allotgen peregrins, restaurants i botigues.
Un
cop vàrem degustar un cafetonet matinal o altres queixalades vàrem
començar a posar-nos en marxa. La ruta
va començar per la part esquerra dels edificis, on vàrem a caminar per una zona
pavimentada fins arribar a la Creu de Sant Miquel, des d’on podíem gaudir
d’unes primeres vistes extraordinàries del Llobregat, del telefèric i tot el
monestir. També vàrem divisar per sobre del monestir alguna ermita. Segons
sembla, per la muntanya de Montserrat hi ha unes quinze ermites. Totes elles
van ser desallotjades pels ermitans amb la invasió francesa al 1811. Actualment
només algunes es conserven.
Vam sortir del mirador i vam arribar
de seguida a la Capella de Sant Miquel, considerada per molts historiadors com
la primera de totes les de Montserrat en antigor. Allà vam agafar la drecera de
la bassa de Sant Miquel, que ens porta al Pla de les Taràntules, que està
davant de l’estació superior del funicular de Sant Joan.
Vam
seguir i vam arribar a l’ermita de Sant Joan i Sant Onofre. Aquestes dues
ermites van ser construïdes a l’inici de l’any 1000.
La primera ermita que trobem de Sant Joan està aixecada sobre una roca.
L’antiga construcció estava construïda al costat de l’ermita de Sant Onofre, abans només separades per una passarel·la de pocs metres. L’antiga es va fer aprofitant una balma natural, sota una penya. Estava protegida del temps i gaudia d’una bona vista.
Passant per la balma vam arribar a un munt de graons que ens van posar en forma. Després d’una pujadeta vam arribar a les restes de l’ermita de Santa Magdalena. Només hi vam trobar murs de pedra. Abans, com que estava situada entre penyals i riscos, no era accessible a cavall.
La primera ermita que trobem de Sant Joan està aixecada sobre una roca.
L’antiga construcció estava construïda al costat de l’ermita de Sant Onofre, abans només separades per una passarel·la de pocs metres. L’antiga es va fer aprofitant una balma natural, sota una penya. Estava protegida del temps i gaudia d’una bona vista.
Passant per la balma vam arribar a un munt de graons que ens van posar en forma. Després d’una pujadeta vam arribar a les restes de l’ermita de Santa Magdalena. Només hi vam trobar murs de pedra. Abans, com que estava situada entre penyals i riscos, no era accessible a cavall.
D’aquí hi ha unes panoràmiques
precioses i comencem a veure parets amb vies d’escalades. Alguns pugem fins a
la Miranda de Santa Magdalena on encara se’ns amplia més la panoràmica de
Montserrat.
Un cop tornem una mica més avall
de l’ermita de Santa Magdalena, el grup se separa entre caminaires i
escaladors. Quedem que ens tornarem a retrobar a la Balconada de la Gorra
Frígia.
Caminem per un coll entre la
Gorra Marinera i la Magdalena inferior, fins que trobem les escales de Jacob,
que són una sèrie de graons excavats a la roca, des d’on es pot veure al fons
el monestir.
Les escales de Jacob són unes escales anomenades a la Bíblia, per les que els àngels pujaven i baixaven del cel. Van ser vistes pel patriarca Jacob en un somni, després de la seva fugida pel seu enfrontament amb el seu germà Esaú.
Després de baixar-les i fer un
caminet bastant planer, continuem caminant per una zona boscosa que ens porta
al davant de l’ermita de Sant Jeroni. Allà decidim aturar-nos a dinar i
descansar. Després de l’àpat, uns quants decidim pujar al mirador de Sant
Jeroni. A dalt, trobem un espai bastant petit, protegit per una barana de ferro
i amb un piló amb una gran rosa dels vents.
La
vista des del mirador és de 360º i hi podem veure mitja Catalunya: al nord, es
veuen els Pirineus francesos, andorrans i catalans; a l’oest, els Pirineus
aragonesos i terres de Lleida; al sud, terres de Tarragona i el mar
Mediterrani; a l’est, les comarques de Barcelona i terres de l’interior de
Girona.
Un cop a baix, fem el camí de
tornada fins a la balconada de la Gorra Frígia on ens retrobem amb el grup dels
escaladors.
Anem a parar a l’escala dels
pobres amb quasi bé 800 graons de baixada, abans d’arribar al monestir.
Publicat per: Àngels Àrias
Comentaris