COTIELLA (2.912 m) – 10 i 11 de setembre de 2011



























Aquesta sortida del CCEC comença el dissabte, 10 de setembre. En reunim ben d’hora al matí a Centelles per sortir amb els cotxes en direcció a Benasc per pujar el Cotiella. Tot el tram que fem amb cotxe fins a Barbaruens no comporta cap dificultat. Just a l’entrada de Barbaruens hem d’agafar una pista a l’esquerra en direcció a Plan, que al principi està en mal estat i ens porta, al llarg d’uns tres quilòmetres, a una explanada on decidim deixar els cotxes.



Comencem a caminar per la pista ja que des de l’aparcament no es veu gaire clar el sender que ens hauria de portar cap el refugi d’”Armeña”. Després de caminar una mica per la pista agafem un trencant a la dreta que s’endinsa pel bosc i que sembla que desemboca a un barranc amb desnivell positiu. Més tard arribem a uns prats amb vegetació baixa on decidim prendre alguna cosa per dinar. Seguim un sender que ens porta al “Collado d’Armeña” des d’on veiem l’”Ibón d’Armeña” i el refugi d’”Armeña”. Des del “Collado d’Armeña” hem de baixar una mica, passem per la banda dreta de l’Ibón, bastant sec i l’aigua tenia un color poc transparent per no dir sospitós. És una zona plena de pastures. Seguim el sender planer que al final puja una mica fins arribar al refugi d’”Armeña” (1.840 m) no guardat i amb unes 25 places aproximadament. A la vora el refugi hi ha la Font de Rianzes que ens proveeix aigua, sort en tenim perquè fa calor per l’alçada que estem.


















A l’arribar al refugi trobem uns excursionistes francesos i tres noies molt eixerides de l’expedició femenina del Centre Excursionista de la Segarra. Mentre fem la xerradeta els uns amb els altres: que si on heu deixat el cotxe, que per on heu pujat, que si uns voles dormir al refugi però no hi encabim tots, o que algú vol dormir fora perquè hi ha lluna plena i no fa fred ..., finalment els francesos que han pujat amb tendes ens cedeixen dormir al refugi. Després d’organitzar-nos i situar els sacs al tercer pis, decidim sopar en una espècie de terrassa del refugi. Des d’aquesta terrassa contemplem la posta de sol amb una temperatura quasi d’estiu. Mentre preparem els fogons per escalfar l’aigua per la “sopinstant” i traiem el pica pica que cadascú porta per sopar, de sobte, una francesa comença a cridar, sorpresa per un ratolí petit que ronda pel refugi! Seguim amb el sopar i tres companys del CCEC ens fan una demostració de veure vi amb la bota a l’uníson. Després de carregar energies, passar una bona estona juntament amb la secció femenina del CES i veure sortir la lluna plena anem a dormir. Abans de pujar a la tercera planta per anar a dormir, hem d’estar alerta i deixar el menjar en uns claus que pengen del sostre del menjador perquè sinó els ratolins celebrarien una festassa que déu n’hi dó!




















El diumenge ens llevem d’hora per pujar el Cotiella. El camí surt del darrera del refugi en direcció al circ. El massís del Cotiella és pedra calcària però a mesura que anem pujant ens trobem unes petites zones de vegetació bordats de flor de neu.






















El desnivell és progressiu i el terreny és rocós fins arribar al Coll del Cotiella” (2.650 m). Una vegada al coll decidim fer el cim en direcció Nord per una paret de roca punxeguda i descomposta de tal manera que hem de grimpar amb cura perquè no portem cascs per protegir-nos i de tant en tant hi ha alguna roca que “voleia”. Continuem la grimpada fins que arribem al cim del Cotiella (2.912 m) on hi trobem els francesos i l’expedició femenina de la Segarra. Fem una foto conjunta, cantem els Segadors per celebrar la diada i gaudim de l’extraordinària vista de 360º que ens ofereix el cim de tot el Pirineu axial. Fins i tot sembla que veiem el Pedraforca!!!



















A dalt el cim fa una mica de vent i un cop hem fet la sessió de fotos i hem gaudit de la vista dels tres mils que ens envolten, iniciem la baixada però en aquest cas ho fem en direcció sud-oest. Aquesta baixada en forma de ziga-zaga ens porta a un coll per després desgrimpar una mica i flanquejar fins al coll del Cotiella. Al coll decidim fer un pica-pica perquè encara ens queda la baixada rocallosa fins al refugi. Un cop hem arribat al refugi i hem omplert les cantimplores d’aigua iniciem el camí de tornada cap als cotxes però aquesta vegada ben orientats per la secció femenina de la Segarra per no embolicar-nos com ens va passar en el primer tram de pujada.




El camí de baixada no té complicació ni tampoc podem aturar-nos gaire fins arribar als cotxes ja que ens queda la tornada fins a Centelles.

Ha estat una sortida extraordinària en la que el bon temps ens ha acompanyat!!! Com podeu veure la crònica té un cert retard, ejem, ejem, espero que les properes cròniques siguin més actuals a la data de la sortida. Bon any!!!

Comentaris

Agustí ha dit…
Moltes felicitats per la crònica, Mariona! Llegir aquestes ratlles m'ha fet reviure aquests parell de dies fantàstics! No has oblidat cap detall, fins i tot el crit de la francesa,semblant als de la familia "Monster" i les noies del Centre excursionista de la Segarra, Una salutació! Fins aviat i bon any a tothom!