PIC PERDIGUERO (3221 m) (17 i 18 juliol)

Ibón de Lliterola

Pic Perdiguero (3221 m)

Cabanya del Turmo

Uns quants membres del CCEC el dissabte 17 de juliol matinem per anar cap a la zona de Benasc. Com ja és tradició parem esmorzar al Bar Sport. Un cop hem fet la primera i única parada seguim tot dret fins a l’aparcament de la carretera, més amunt de Benasc, on s’inicia el GR-11 i ens porta fins al refugi d’Estós (1830 m).

Comencem a caminar per la Vall d’Estós que en aquest primer tram és tancada però de mica en mica es va obrint. Pel camí de pujada anem seguint el Riu d’Estós. Aquest en un dels trams forma les Gorgues Galantes que podem veure-les i fotografiar-les de ben a la vora i sentir l’aigua de les últimes pluges com baixa amb força. A mesura que anem pujant d’entre el grup hi han els caçadors de bolets que fan intents a veure si troben algun tresor i els “caçadors” de maduixes que n’hi han moltes.

El temps ens acompanya de tal manera que fem parada a la Cabanya del Turmo (1730 m) per dinar i gravar imatges i unes paraules. Després del dinar i el tast de vins de les botes que hem portat reiniciem la pujada cap al refugi d’Estós. La vall és més oberta que a l’inici i d’una gran gama de verds preciosos.

Arribem al refugi ens situem a l’habitació i fem tertúlia acompanyada d’una cervesa i refrescs per anar fent gana fins l’hora de sopar. Sopem i abans d’anar a dormir ens toca sortir a fora a un altre edifici per fer un pipí i rentar-nos les dents, complicat pels que ens llevem a mitjanit a fer un riu.

El diumenge 18 de juliol una part del grup matina per pujar el Perdiguero. L’altre grup poden anar més tard perquè pujaran a l’Ibón de Bardamina.
El grup del Perdiguero esmorzem el que ens deixa preparat el guarda del refugi i un cop preparats comencem a baixar per desfer una part del camí del dia anterior passant per la Cabanya del Turmo. A partir d’aquí deixem el GR-11 per seguir pel cantó esquerra i ens creuem amb les ruines d’un edifici de la Guàrdia Civil. Seguim pujant per un bosc i pendents entre prat i fang. A mesura que anem sumant desnivell deixem la vegetació per trobar-nos roca. Arribem a una espècie de Coll i a partir d’aquí girem a l’esquerra (direcció Oest). Comencem a trobar uns grans blocs de granit de pujada al Perdiguero. Arriba un moment que hem de seguir l’aresta, amb molta calor passem pel què podria ser el cim però encara no ho és! Seguim endavant per arribar al cim de veritat. Som al Perdiguero (3221 m) amb un dia fantàstic i una vista d’ocell de 360º difícil de fotografiar, més val disfrutar-la! En un primer pla a l’esquerra tenim el Possets (3369 m) i la seva glacera. Confirmadíssim, sí, sí! pels experimentats del grup ja que va ser un tema de debat que ens va tenir distrets durant un trams de la pujada. Fins i tot, ho vam demanar als excursionistes que ens creuaven. Deixant de banda l’anècdota, per l’altra banda podem veure perfectament el Massís de la Maladeta, … és tot un conjunt i zona que concentra cims d’alta muntanya per totes bandes .

Fem un mós, ens fan la foto de grup i decidim començar a baixar que ens queda un bon tram que l’hem de fer per la Vall de Lliterola. Fins arribar a l’Ibón de Lliterola hi han moltes fites i és una mica perdedor. A partir de l’Ibón el camí de baixada és molt fresat i fàcil de seguir pel costat del Riu Lliterola on també forma més d’una cascada que val la pena guaitar-la. No podem encantar-nos perquè ens queda un bon tros de Vall i els companys ens venen a buscar amb el cotxe per aquesta banda.

Arribem a baix sans i estalvis, ens reagrupem amb els companys, ens refresquem i intercanviem vivències i excursions. Tot seguit busquem un lloc per prendre un refresc en un bar de baixada i tan bon punt hem hidratat una mica fem el camí de tornada cap a Centelles.

Disculpeu pel retard de la crònica i per la disposició de les fotos no hi ha manera de fer-les baixar enmig del text i no tinc més paciència.

Gràcies a tots per aquestes descobertes, debats (jajaja!!) i bons moments de muntanya.

Salut i muntanya!!!!