SANT FELIU D'ESTIULA I CAMÍ TELL VELL

Dimecres dia 16 de juny de 2010

Aquest dimecres ens hem enfilat fins al capdemunt de la Vall d'Estiula a fi de conèixer aquest indret del Ripollès per planejar futures excursions per la Serra de l'Euró. Ens hem adonat que era una vall que antigament estava molt habitada, hi havia dos molins i diverses cases de pagès. Actualment només en queden un parell d'habitades.
........................................................... Sant Esteve d'Estiula................................................................Masia de l'Euró

El paissatge és magnífic i molt tranquil.

...........................................................Salt del Molí de dalt

.....................................................Dos vedellets reposant

Com que l'excursió va ser curta a, a la tarda varem anar a la recerca d'una zona que ens havien dit que era com un passeig agradable i que es troba al terme de Sant Hipòlit.

Efectivament, després de buscar i demanar, el varem trobar i varem quedar gratament sorpresos d'aquest indret, evidentment, és un passeig agradable i instructiu des del punt de vista de la botànica. Aquest passeig dura al voltant d'una hora. Un indret totalment net, cuidat, arreglat amb molta cura, i traça,tot i la molta vegetació que hi ha a tota la zona.

.................................................................Inici del camí

..................................................................Xuclamel

Hi ha una mostra de la vegetació que hi ha a la zona, cada mostra està protegida amb bastons i pedres amb el seu rètol corresponent que indica de quina planta o arbre es tracta. A mig camí s'hi troba una font molt, molt ben arreglada, l'ha seva aigua és potable, cosa que podem comprovar en l'informe que hi ha de l'anàlisi de l'aigua, hem pogut llegir poesies de persones han dedicat a aquest indret. També s'hi troba un "Pi Gros" i un "Tell Vell"....................................................................... Font

El, en tot el recorregut està indicat, molt acurat i net i en els desnivells hi uns graons molt ben fets. També hi hem trobat la "Pedra Esberlada" que un poema ens fa veure que la constància d'una petita llavor, és capaç d'esberlar una pedra, també hi ha les restes d'un forn de calç que explica com funcionava antigament.

..............................................................Roca esberlada

...................................................................Forn de calç

Com que feia un dia plujós no varem poder entretenir-nos més, pensem tornar-hi un altre dia amb més calma.

No sabem qui arregla, d'una forma tan detallista, aquest indret, amb l'estil com està fet, ens fa pensar que son les mateixes persones que tenen cura de Sant Martí Xic.

Sigui qui sigui els felicitem molt efusivament.

Comentaris

Albert Cid ha dit…
Quina sort els que podeu sortir entre setmana!!
Francament trobeu uns indrets macos perque si.
enhorabona i a seguir per molts anys.