Sortida familiar a Sant Llorenç del Munt



Ens trobem a les 8 del matí per marxar cap a Matadepera i pujar a Sant Llorneç del Munt.
Quan arribem a Matadepera, agafem el trencant de Can Robert i continuem la pista de Can Pobla.

La pista no està gairabé però a poc a poc anem pujant fins que ens trobem amb un sot molt gros que ens fa difícil poder continuar. Estem a una mica més de mig camí de Can Pobla, i decidim que els xofers vagin a deicar el cotxe a l'aparcament de Can Robert i ja ens atraparan. I Així ho fem.

A l'arribar a Can Pobla passem pel davant de les cases i agafem la drecera a l'esquerra.
Una vegada al collet recuperem el camí i ens telefonen els companys per saber quin camí hem agafat, i els diem la drecera, però no podem concretar gaire ja que els telèfons tenien interferències.
Anem pujant i al cap de 20 minuts ja ens han atrapat, resulta que havien agafat el camí de la Canal de Can Pobla.

Tot junts anem gaudint del camí, molts troços empedrat, els menuts en diuen que sembla una Via romana.

----------- ----- ----
------------------Camí de pujada------------------------------Arribant a Sant Llorenç del Munt

Aquest camí és molt transitat, gent que puja i baixa, amb gossos alguns ligats i molts sense lligar.
Varem tenir un incident amb uns gossos que anaven deslligats i un d'ell, era un dowerman. Els seus amos estaven sobre el camí mirant unes baumes i tot d'una el dowerman es va tirar al coll d'en Bruch, el gos que portavem nosaltres, l'Albert va provar de descompartir-los la Montserrat s'hi va fer a cops de bastó tot retreient als propietaris del gos, que l'havien de portar lligat, i recordant-los que ens trobavem en un Park Natural. Entre tots varem lograr que el gos es separés d'en Bruch i varem continuar el camí.

En arribar a dalt varem poder contemplar la immensa panoràmica que es pot veure per tots cantons. Una taula indica tots els indrets, però com és molt freqüent, no es pot veure tot degut a la calitja que hi sol haver.

Varem donar tota la volta a l'església, seguidament la varem visitar per dintre, que per cert està molt ben restaurada. En un altar lateral hi ha Sant Bernat de Mentho, patró dels muntanyencs i esquiadors, com diu el rètol.
---------------
--------------------Església---------------------------Sant Bernat de Mentho-----------Alguns del grup

Varem anar a veure uns rucs que tenen els cuidadors de l'indret i seguidament xino-xano varem
anar baixant.

A mitja baixada, en un solei ens varem parar a dinar, i varem continuar cap avall. A can Pobla varem agafar un camí, que han obert de nou per no haver de passar per la pista. Però és un camí que a trossos està bé però n'hi ha d'altres que baixa molt de dret. Dona la impressió que està obert sense cap mirament. Al meu entendre no és correcte, comptant que està dintre d'un parc natural i no en té res de sender.


---------------------------------
--------------------------------------------- Dinant


.

Comentaris

Albert Cid ha dit…
M'hagués agradat molt poder venir a aquesta excursió, doncs en el any 2007, vaig pujar per vendre una màquina de les que jo comercialitzo. Si,si, fins a La Mola amb el catàleg. Aquell dia no vaig agafar el vestit ni la corbata, pero sí que portava la carpeta i l'analitzador d'aigues dins la motxilla.
Sabeu com van pujar la màquina?
doncs amb helicòpter. Era més fàcil que carregar-la en un ase, que són els que suministren setmanalment els queviures que en Joan i la Gemma necessiten per fer funcionar el petit restaurant.
Sabeu que si grateu una mica a terra es fàcil trobar ossos humans?
Doncs sí. Quan hi vivien els monjos, els enterraven (quan es morien, mai abans) i degut a la gran quantitat de roca i poca de terra, els restes quedaven molt a prop de la superfície. Amb el temps i la erosió, avui en dia es fàcil que escarbant una mica es trobin petits ossos.
Ja ho veieu, hi ha feines dures però enriquidores. Sento el tràngul del Bruch. Encara ens queda per civilitzar a molts animals, i segur que el Doverman no en te cap culpa.
Salut a tots.
Joan Castellví ha dit…
Una excursió familiar, molt familiar. Quasi, quasi podriem dir l'excursió dels Prat!
A mí també m'hagués agradat pujar a la Mola com a l'Albert. L'última vegada que vàrem pujar ens vam quedar a dinar al petit restaurant d'en Joan i la Gemma. He de dir que alguns dels cambrers gasten una mica de mala lluna, doncs suposo que a part de pujar caminant a treballar, poder aquell dia els hi havien demanat que pugessin alguna llauna a la motxilla, qui sap?!! jeje, res a dir... vam menjar de fàbula i els plats i els gots estaven impoluts!!! A part ens van comentar que fan sopars per a colles!! que us semblaria un sopar de centre..?.. la pujada bé!, ara diuen que la baixada és el més divertit!!

Salut i cames!