SORTIDA FAMILIAR A LA VALL NÚRIA


Hola famílies!!!!

Aquesta vegada hem anat a la neu.

Hem quedat a 3/4 de 8 davant de la Residència, lloc habitual de totes les sortides.
Les iaies diuen que els hi agrada sentir la quitxalla, els riures, la vitalitat,... però no ser si a aquelles hores, els hi hauríem de preguntar a elles. El que si és veritat, és que a aquelles hores es comencen sentir pujar les primeres persianes.

Bé, el cas és que a les 8 enfilàvem sis cotxes cap a la Vall de Núria. A l'estació de Ribes de Freser arribàvem a les 9 i compràvem els bitllets del cremallera. La Carme i en Jandro es treien forfet per poder estrenar esquís i fer unes baixades. La resta bitllet normal.
Pujant amb el cremallera Taga i veient les primeres capes de neu, els més petits cridaven NEEEUUUU!!! NEEEEUUUUU! quina il·lusió transmeten aquests petits!














Una vegada a dalt amb tota la canalla amb la crema posada, les ulleres de sol, els guants,... i tot l'equipatge, ens hem separat. La Carme i en Jandro a esquiar, que la neu està perfecta. L'avi Albert i l'àvia Montserrat amb en Bruc cap a l'alberg del Pic de l'Àliga amb els "ous"i a donar una volta. L'Assumpta i la Gràcia ens han acompanyat una estona i després han fet la seva. I en Lluís, l'Anna, la Laura, l'Agustí, l'Eloi, l'altra Anna, la Maria i Jo mateix amb els nan@s Jana, Albert, Bruna, Ona, Queralt i Bernat per ordre cronològic, només els nanos, no se m'enfadi ningú! (quina colla!! fem goig!).
Doncs tots aquests hem pujat per la pista finestrelles fins al final i ens hem quedat allà fent les delícies de grans i petits amb els descensos de trineus. En teníem de quatre tipus diferents, que anava del més sofisticat amb volant, a la típica pala per posar sota el cul. Jo els vaig provar tots, però si tinguéssim que dir qui s'ho va passar més bé de tots, crec que tots estaríem d'acord en dir que la guanyadora seria la Queralt. Quin domini, incansable, sense por... de més amunt papa!! i les galtones la delataven. La Jana i la Bruna no es quedaven enrere. A l'Albert "petit" a la primera baixada quasi se l'empassa la neu per un forat, l'Ona molla com un ànec i en Bernat al seu aire i no l'emprenyis Assumpta!






Després de cansar-nos com a rucs vam decidir pujar amb els ous al Pic de l'Àliga, però la cua ens
va portar a l'ermita de Sant Gil. En Bernat, la Queralt i la Bruna anaven de "múxers" pujats al trineu, "anda que no!!" La Bruna que és espavilada com son pare i múrria com sa mare, al crit de "Joaaaaan ajuuuuda" intentava moure el mínim el cul del trineu. En Bernat feia cara de pena i de la Queralt ja s'encarregava l'Eloi.
Res, que vaig agafar una gana que sort que ja vam anar a dinar. Zona pícnic, com els bons... vam anar agafant taules com unes autèntiques aus de rapinya. Quan vam estar tots asseguts, a dinar!! els esquiadors, com marquen els cànons van aprofitar més i van arribar més tard. A la taula hi havia uns gots de cervesa, que ni el "botellón" de la plaça Rius i Taulet els havia vist. A l'àvia Montserrat la vaig haver d'ajudar, la resta com esponges s'ho van beure tot. Sort que en Bruc ens vigilava els trineus a fora.
Canalla! a corre que ara els grans farem el tallat tranquils, no se si ho va dir ningú, però així ho vam fer. Ens el vam prendre força tranquils.

Després del tallat a buscar els ous, cap amunt, a cansar-nos més amb els trineus al Pic de l'Àliga.

A les 4 i 50 minuts agafàvem el cremallera de baixada.















Què si ens ho vam passar bé???
Què si vam riure???
Aquí us deixo unes cares per a que jutjeu vosaltres mateixos.




I ara la foto del grup!!!

Fins a la propera sortida!!!!!!

Comentaris

Agustí ha dit…
Ei Salut a tothom! Amb aquesta crònica Joan,ets capaç d'engrescar a qualsevol.La veritat és que els nens s'ho van passar d'allò més bé. Jo ja vag fent plans per a l'estiu. L'any passat l'olla de Núria se'ns va quedar a mig fer. A veure qui s'anima...
mariona ha dit…
Quina il.lusió fa llegir aquestes cròniques i poder veure les fotos!!!!!! Aquesta vegada el temps es va comportar amb el 3r. intent de sortida a la neu i l'heu ben disfrutada. Espero la propera no perdre-me-la. Fins aviat!!