SANT MARTÍ XIC






Hem sortit de Centelles cap a quarts de deu del matí i ens dirigim una bona colla, cap a Sta. Cecilia de Voltregà. La Fina Vila ens fa d'amfitriona doncs és filla d'aquests verals i coneix bé el terreny. Sortim de la C-17 per la sortida que du el mateix nom del poble i després de passar un parell de rotondes enflem per un camí asfaltat que al cap d'un parell de quilòmetres ja és de terra. Ens acostem a la carena, que en molts aspectes ens recorda la Costa de Centelles, i una mica més enllà, deixem els cotxes i comencem a caminar. Es tracta d'un sender molt ben arranjat i equipat, hi a graons i alguna barana on cal, passos pel bestiar i algun abeurador. Capitol apart, és la cabana d'en Rovellonet, que us la trobeu a mig camí. Es veu que hi ha algú de St Hipòlit, anomenat així que s'ha treballat una construcció amb pedra i fusta. També hi ha una barbacoa. No cal dir que els nens han xalat d'allò més. Una mica més amunt sortim del corriol estret i arribem a un plà on trobem una altra barbacoa, amb el seu llenyer, la taula...tot molt ben delimitat amb una tanca de fusta i pedres. Ara, a l'altra banda del cingle podem veure la petita ermita de St. Martí i una mica més amunt una bandera catalana que és posada sobre les poques runes que queden del Castell de Voltregà. Amb una mitja hora més ens hi posem. La vista és magnifica:podem veure el Pirineu al nord, Bellmunt, el Puigsacalm i Cabrera més a l'est, més avall el Montseny i cap a Ponent el Pedraforca, la serra d'Ensija...fa un dia preciós.Ens fem la foto de grup, algú aprofita per fer una queixalada, la Fina ens explica una llegenda del Castell del temps dels moros i una altra dels maquis. Llavors fem mitja volta i tornem per dinar allà on hi ha la barbacoa. Ja treuen les botifarres i fan un bon foc amb llenya que hem anat arreplegant de tornada. Hi ha qui aprofita per collir bolets i ben bé que li va: cames de Perdiu, Mollerics i algún Rovelló. Després del dinar fem una mica de sobretaula. Al cap d'una estoneta tirem avall tot xino-xano i arribem als cotxes que són les quatre de la tarda, més o menys. De tornada anem a sortir a la carretera de La Trona, i en un tres i no res ja sóm a St. Hipòlit. Ens retrobem de nou en un bar del poble per allargar la sobretaula i fer-nos passar algún delit. Cap a les cinc de la tarda tornem al poble, tothom ben content, sobretot els nens, que avui n'hi havia una bona colla i s'ho han passat d'allò més bé

Comentaris

Joan Castellví ha dit…
Molt bé Agustí, veig que li has agafat la manera. Aquest regal d'en Roger és genial!!
Fantàstic poder llegir les cròniques amb tanta rapidesa.
Agustí ha dit…
Escrivint, mira, mitja paciència: ara amb les fotografies, m'hi vaig estar barallant una bona estona i noi, no hi ha manera. Em surten on els hi dona la gana i amb molt mala qualitat,però en fi ja o aniré provant. A veure si t'animes tu, eh?